Aprenem a resoldre els jeroglífics de La Vanguardia | Dissenyirauxa

Des que publico els jeroglífics a La Vanguardia he anat trobant persones, més d’una i més de dues, que em diuen “jo no hi jugo, a això dels jeroglífics, perquè no sé ni com començar, no sé què s’ha de fer”. I ténen raó. Si qui vol jugar-hi no sap quines són les regles del joc, és normal que no en pugui treure l’entrellat. A algunes persones els he anat explicant què s’ha de fer, en alguns casos començant pràcticament de zero. Perquè, és clar, per a algú que no s’ha enfrontat mai al repte de resoldre un jeroglífic, veure una lletra T, un dibuix d’una oca i un 50, per exemple, se’ls fa molt coll amunt.

Arran d’haver fet aquesta mena de petites “classes particulars” i, especialment, vistos els resultats engrescadors, amb persones que han començat a gaudir-los un cop han entès el mecanisme principal, vaig pensar que aniria bé fer públic un “manual” per resoldre jeroglífics. I l’estic escrivint. I aquest és el primer capítol. El primer pas. Així que, anem per ordre i comencem pel començament.

Quin és l’objectiu del jeroglífic?
Un jeroglífic consta de tres parts, dues a la vista i una d’amagada. La part més reconeixible per a tothom és l’espai il·lustrat, allò que en diem el dibuix. En aquest espai podem trobar figures diverses, lletres, números, signes, etcètera, tant del dret com capgirats. L’altra part visible, sempre propera a l’anterior, és l’enunciat del joc. Aquest pot ser una pregunta concreta, una frase sense acabar, una afirmació que necessita resposta… Ens indica el que hem de trobar. I la part amagada, naturalment, és la solució. És la resposta a l’enunciat.

L’objectiu del jeroglífic és trobar la solució, és a dir, una paraula o una frase que encaixin com a resposta a l’enunciat a través de les pistes que veiem a la part il·lustrada. Per exemple, si veus el dibuix que acompanya aquest post  i l’enunciat és: “Què faig amb el violí?”, quina seria la solució? La solució seria TOCA’L. La lletra T, Oca i L.

De moment ja has après que les lletres s’utilitzen com a lletres, els dibuixos són el que són i els números poden representar lletres (en aquest cas, una L, perquè 50, en números romans, és L). A més de saber què has de fer, comences a saber com ho has de fer. Ja aniré escrivint posts sobre aquest tema

Si t'ha agradat, comparteix-ho amb: