El nebodet, el cunyat o qui sap qui | Dissenyirauxa
Fot-li, que no ve d’aquí! Per què fixar-s’hi?, si no cal.

Des de fa força temps estic detectant una pèrdua importantíssima d’exigència professional. Evidentment, aquí em refereixo a l’exigència professional en el grafisme però, parlant amb amics, aquests també es queixen d’una flagrant minva de professionalitat i de capacitat per fer les coses mínimament bé en qualsevol altre àmbit. Som de ple dins de la cultura del “tira milles”, del “fot-li ràpid que tant se val com surti”, del “tampoc cal ser tan primmirat” i del “ho has de fer per quatre xavos”. I dona gràcies que encara et podrien haver demanat que els ho fessis de franc. I, d’aquesta manera, els mètodes professionals es van perdent. Vaja, que sembla que avui dia qualsevol pot fer qualsevol cosa. La informàtica ha posat a l’abast de moltes mans unes fantàstiques eines de creació amb les quals tothom pot fer de tot. Però, tothom ho pot fer bé? Uuuuuf! Que s’ha de fer un fulletó per repartir a les bústies? Cap problema, que ens el faci el meu nebodet, que és un xicot apanyadet en això dels ordinadors. I el nebodet, que no en té ni punyetera idea, pim-pam, fa el fulletó i després surt com surt. Però, com que (com a societat) hem perdut el costum de llegir textos corregits (coi, per què serveixen els correctors humans havent-hi programes que ho fan tant i tant bé?), és a dir, textos correctes, ben escrits i coherents, ni ens adonem de pífies enormes que pot semblar mentida que es puguin haver arribat a colar.

Mireu la imatge! Vaig trobar aquesta joia a la bústia de casa meva. El paio o la paia que va perpetrar aquesta diguem-ne feina es devia haver quedat ben a gust. O ni això. No ho deu ni saber. Professional! Tant costa corregir un text? Tant costa que algú (que en sàpiga) s’ho miri per evitar coses com aquesta? No sé qui és més culpable: qui ho va perpetrar, qui ho va acceptar com a bo o qui va decidir que es podia fer l’embustiament perquè ja li estava bé. Aquestes coses, a més de vergonyoses, són perilloses per a la imatge de l’empresa anunciant.  A no ser que… És clar, ara hi caic! No és cap error! Ho han fet així, expressament, perquè es parli d’ells, per fer bullir l’olla, per promocionar la marca. Ostres, ara em sap greu haver emmascarat el seu logotip. Mil disculpes.

Si t'ha agradat, comparteix-ho amb: